Sitges 2014: El meu top 5

Sitges 2014

Com en anys anteriors, m’agrada fer un petit top de pel·lícules del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. que destaco per sobre de totes les altres, perqué si una cosa es certa es que, en festivals com aquests i amb la quantitat de pel·lícules que arrribem a veures, no es pot evitar topar amb productes més aviat de baixa qualitat, peró també amb joies. Tot i que la meva impresió general es que el festival, en la seva edició nº 47 ha tingut un n9ivell bó, si que m’agradaria aturarme breument en uns quants títols que han destacat per sobre de la resta, sempre segons la meva opinió:

predestination

PREDESTINATION: dirigida pels germans Michael i Peter Spierig, i basada en una historia curta de Robert A. Heinlin ( All you zombies ) aquesta ha sigut per a mi la gran sorpresa del festival. Una historia que porta les paradoxes temporals a  l’últim extrem, de la qual no val la pena explicar-ne res per no treure’n el factor sorpresa. i en que brilla amb llum propia la protagonista femenina Sarah Snook. El que està clar es que és una d’aquelles pel·lícules en les que estàs pensant i pensant durant molt de temps.

I_Origins_poster

I ORIGINS: de Mike Cahill, protagonitzada per Michael Pitt i Brit Marling, és una d’aquelles pel·lícules que utilitza una premisa de ciència-ficció per explicarnos quelcom més profund. en aquesta ocasió, el treball de uns biòlegs sobre l’evolució del ull pot portar dins seu clau de la nostra existència. la pel·lícula no només ens proposa aquest repte, sino que també en la vida privada d’aquests científics i com afecta tot el seu treball. Una petita joia.

Electric_Boogaloo_La_loca_historia_de_Cannon_Films-315082411-large

ELECTRIC BOOGALOO: Amb el subtítol The Wild, Untold Story of Cannon Films, aquest es un del documentals més interesants i divertits que he vist en els últims anys, en que a partir d’entrevistes i imatges d’arxiu, s’ens explica com va ser el naixement, evolució i decadència de la productora de films de sèrie B Cannon, per part dels cosins israelis Menahem Golan i Yoram Globus, des d’un punt de vista gaire favorable. curiosament els cosins van tenir la seva resposta en forma de documental també: THE GO-GO BOYS: The Inside Story of Cannon Films.

juppongatana

RUROUNI KENSHIN 2 Y 3: si ja vam tenir el plaer de disfrutar de l’adaptació en live-action del manga i anime Rurouni Kenshin, en la seva primera part l’any 2012, sent una de les sessions en que més vam disfrutar, la projecció aquest Sitges 2014 de les parts 2 i 3 ha estat una autèntica festa. seguint el mateix estil que la primera i amb l’aparició de personatges carismàtics de l’obra, aquesta sessió doble ha estat sense dubte un dels moments culminants d’aquest festival.

kingdom-hm-smile

THE KINGDOM OF DREAMS AND MADNESS: un altre documental, que és una petita joia, centrat en la producció de l’últim llargmetratge animat del mestre de l’anime Hayao Miyazaky, que ens obre les portes de l’Stidi Ghibli i de casa seva, i en que anem seguint el progrés d’aquesta producció durant el dia a dia en aquesta casa de somnis animats. també es parta del seiu soci, Isao Takahasi, que en aquells mateixios moments estava produint el seu film Princess Kayuga.

Quant a Esther Oliva

Barcelonina de cor, aficionada al cinema, la televisió, els llibres i les noves tecnologies. Co-directora del podcast Atmosfera Cero.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cinema, Festival de Cinema de Sitges, Opinió i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s