Sitges 2012: Frankenweenie

Era l’any 1984 quan un jove de nom Tim Burton va ser contractat pels estudis Disney, per que col·laborés amb ells en diferents projectes. Allí crearía els seus primers treballs en forma de curtmetratges, un dels quals sería  en blanc i negre i de 25 minuts anomenat  Frankenweenie. En ell, Burton feia una paròdia/homenatge al mite de Frankenstein mitjançant la història d’un nen que intentarà tornar a la vida el seu gós mort, a conseqüència d’un accident de cotxe.

Pero la Disney va creure que aquest curt, que estava previst estrenar junt a Pinocho, era massa terrorífic per a audiències menors d’edat, i va decidir  despatxar al director, afegint a les seves raons el dispendi de diners que havia realitzat.

28 anys més tard, i desprès d’una carrera plena de’èxits i amb un marcat estil personal, que no s’allunya molt dels seus primers treballs a la companyía de Walt DisneyVincent y Frankenweenie, la Disney presenta aquest any el llargmetratge basat en aquest curt, que ha dirigit el mateix Burton. Es tracta de la tercera experiència del director amb la tècnica del stop-motion, després de Pesadilla Antes De Navidad, de la que va ser productor, i La Novia Cadàver, que va dirigir. Totes dues estrenades en edicions anteriors del Festival.

Amb FrankenweenieTim Burton torna als seus orígens, a aquells  primers treballs a  la Disney plens de creativitat i amb el seu punt de foscor tant característic, que impregna totes les seves millors películes, com a mínim, sota el meu punt de vista. Inclús recolçant-se en la tècnica del blanc i negre, como ja va fer a Ed Wood, i presentant-nos, sota l’aparença d’una película de terror, una història d’amistat que va més enllà de la mort. 

Víctor, ( veu de Charlie Tahan ) és un nen que realitza curts on el seu gós Sparky, el seu millor amic, és el protagonista, i que després pasa als seus pares Edward ( veu de Martin Short ) i Susan ( Catherine O’Hara ) Però un bon día Sparky és atropellat per un cotxe. Uns díes després a Víctor se li acut  reviure al seu gós per mitjà de l’electricitat, inspirat per una de les classes del seu profesor a l’escoela. Un cop reanimat, Víctor ha de convèncer als seus pares i a tot el veinat que Sparky, tot i el seu nou aspecte monstruó, encara segueix sent el mateix de sempre. I també haurà de lidiar amb els seus companys d’escola i les seves intencions de reviure les seves mascotes mortes.



De fet, la película no s’allunya massa del curt original, al contrari, la història és la mateixa, i passen les mateixes coses. Però per poder convertir-la en un llargmetratge s’ha ajudat un grup de personatges secundàris, cadascún amd les seves particularitats, que ajuden a ampliar la trama i que, al contrari que a la majoría d’adaptacions de curtmetratges a llargs, no són elements molestos e irrelevants.

Així, podem veure a Victor a l’escola, amb  el professor de ciències, de caràcter excèntric, a qui posa veu Martin Landau; els companys de classe, entre els que es troba la seva veïna Elsa Van Helsing, amb la veu  de Winona Ryder; la resta de veïns i un nutrit grup de monstres. Sense oblidar  a Mr.Whiskers, un gat que portarà de corcoll a tot el veïnat.


Crec que un dels grans encerts de Frankenweenie 2012 és l’haver canviat l’imatge real de l’original per l’animació en  stop-motion, perquè, al cap i a la fí, ens estan explicant un conte. Un conte en el que es combina la comèdia, amb el terror, el drama i, sobretot, està carregat de referències, no només a Frankenstein, sino tamié a Dracula ( Vegis el cognom Van Helsing )i al cinema de terror clàssic. Sense arribar al nivell de La Núvia Cadàver (Encara que es queda molt a prop) té un aire molt semblant a ella, pel macabre del tema i per aquella sensació agredolça que tens durant la película; la imagineria típica de Burton, que es veu no tant sols en els personatges humans sinó també en les diferents criatures resultants dels experiments, i amb la magnífica banda sonora ( Una més ) de Danny Elfman, perfecta per a cada moment del film.


En el fons és la història d’un nen que no pot acceptar la mort del seu millor amic, i buscarà la manera de tornarlo a tenir al seu costat. Però també és una història d’aceptació, tant del Victor, que és el solitari nen extrany, como d’aquest nou Sparky, que és vist amb temor i hostilitat, però acabarà per guanyar-se l’afecte i l’aceptació de tot el món. Una tendra història d’amor, disfrassada de conte de terror. Digna de l’estil Burton.


En l’aspecte visual, l’ambientació, la fotografía i el treball de stop-motion sn brillants, d’això no hi ha cap dubte. El meu únic però es trobaría en el 3D: Sé que aquest és un tema difícil, ja que hi ha tants detractors com defensors. Enel meu cas, em situo en el primer grup. M’agradaría fer notar dues coses de les que em vaig donar comte: Que, amb les ulleres posades, la película perd molta lluminositat i tot es veu més trist (Tinguem en comte que és una película en blanc i negre) I que, quan em treia les ulleres per mirar la pantalla, vaig poder apreciar que el treball de 3D que s’havía realitzat era molt senzill, que tampoc hi havíen tants elements amb aquesta tècnica, casi es podia seguir la película sen s’elles.

Pero sobre aquest tema prefereixo que opineu els que la veieu i doneu el vostre veredicte.


Per mí, Frankenweenie, a part de ser un dels plats forts d’aquesta edició del Festival de Sitges, i ser una estrena llargament esperada, és la proba de que Tim Burton no ha perdut el seu toc i és capaç de fer películes magnífices, entrañables i que perduraran en el record, com ho són Eduardo Manostijeras, La Núvia CadàverPesadilla Antes de Navidad o Ed Wood. Un clàssic instantani, que, he de dir, té un treball de doblatge molt correcte.



Frankenweenie es pot veure a Espanya des d’el 19 d’Octubre i aquí us deixo el tràiler:

 

Quant a Esther Oliva

Barcelonina de cor, aficionada al cinema, la televisió, els llibres i les noves tecnologies. Co-directora del podcast Atmosfera Cero.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cinema, Festival de Cinema de Sitges, Opinió i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s