Les primeres imatges de Sinister, ja son inquietants. Una grabació en Super 8 amb quatre figures ( Dos adults i dos nens ) amb el cap tapat i lligades a un arbre pel coll, que acaben penjades.

Així comença aquesta película dirigida per  Scott Derrickson, un thriller sobrenatural protagonizat per Ethan Hawke, Juliet Rylance, Clare Foley, Michael Hall D’Addario, James Ransone i Vincent D’Onofrio.

A la película , Ellison (Ethan Hawke) és un escriptor de noveles de críms reals, que per casualitat troba unes grabacions casolanes a l’àtic de la casa on s’acaba de mudar amb la seva família. La seva sorpresa serà que aquestes grabacions són les de matançes de famílies, iclosa la família que havia viscut anys enrere en aquell mateix lloc. Poc a poc anirà descobrint pistes horribles del que podría haver causat la tragèdia, posant al mateix temps a tota la seva família en perill.

La proposta de Sinister no és molt novedosa, pero si efectista. Des d’el primer moment, en el que Elliot troba aquestes cintes de Super 8, que podríem considerar Snuff Movies, es posen en marxa tots els elements d’ una película d’aquestes característiques. Començant pel fet  que en ningún moment apareix l’autor dels críms; la presència de un èsser extrany, una espècie de boggie man ( Home del sac ) que posa la nota sobrenatural; els extranys dibuixos que fan els seus fills o les presències a la casa. Tot plegat  encaminat a oferir un ensurt rere l’altre, fins el colofó final, en el que, si s’han vist moltes películes del gènere, t’ho pots veure venir, pero no per això deixa de ser impactant y efectista.
Ethan Hawke és el més destacad d’entre els actors, potser perquè el seu personatge, Elliot, també és el més interesant i complexe. I el que va a sofrir tots els aconteicements que es desenvolupen. La veritat és que, si ens parem a pensar en el títol, sinistre és el que fà Elliot a la seva vida que, per ambientar-se i per investigar per als seus llibres, es muda a les cases on s’havíen comés els críms sobre els que escriu, situació aquesta que és una font de conflictes amb la família. A més, el descobriment de les películes exerceix sobre ell tal influx que, encara que en un primer moment decideix desferse’n, tornarà a caure-hi.

La resta es mouen al seu voltant. La dona sofridora de les dèries del seu marit, els nens que, a la seva manera, tenen un punt d’inquietant, el policía que és un fan i es presta a ajudar en tot el que pugui per demostrar la seva valía, o el cap de policía que, en canvi, es mostra hostil amb l’Elliot per considerar que un dels seus llibres va   permetre la llibertat d’un assassí. Tots, elements secundaris i complementaris de la història.

Particularment, he de confesar que, encara que hi han ensurts que es veuen venir, perque el director utilitza el recurs de la pujada de volum de la música, també té altres moments que agafen per sorpresa i algún que altre moment de calfreds. Molt interessant és també quan s’ens mostren aquestes grabacions de Super 8, tot un homenatje a aquest estil de grabació, no tant en desús com ens podríem pensar. Grabacions, per cert, que sense ser molt explicites, fan bé la seva funció de provocar malestar i horror. El final,  encara que està molt bé, crec que peca d’allargar-se una mica, amb el que es perd  una mica la tensió del moment, però ho compensa pel fet que no és complaent ni “Made in Hollywood” i és el suficientement sinistre como per a donar títol a la película.

Molt recomanable si es vol veure una película d’ensutss que, a més, compta amb l’alicient d’Ethan Hawke.

Sinister s’estrena a Espanya el 31 d’Octubre.