Ha Arribat La Revolució ( ? )


A pocs díes de l’inici de la nova temporada serièfila als Estats Units, la cadena NBC ens ha brindat l’oportunitat de veure el capítol pilot de la que està cridada a ser una de les grans sèries d’aquesta temporada 2012-2013 : Revolution.

Que és Revolution? Doncs, per bé o per mal és la nova creació de EricKripke, ànima de la sèrie Supernatural, i produida per una de les ments pensants més influents del panorama televisiu actual, J.J. Abrams. Productor, guinista, director, creador i, fins i tot, compositor, de les seves mans del qual han sortit productes tant reconeguts com Lost, Àl·lies, Fringe, i films com Cloverfield, Super 8 o Star Trek 2009. Però que també ha tingut els seus fracasos, com Undercovers o Alcatraz (injustament cancel·lada per al meu gust) I crec que és en aquest grup on acabarem situant la seva nova sèrie.

La sèrie ens presenta un món post-apocalíptic en el que, per culpa un accident misteriós ocorregut 15 anys enrera, han deixat de funcionar tota mena d’aparells tecnològics, o el que és el mateix, ha desaparegut l’electricitat, i la humanitat ha revertit a un estat agrari feudal, on es paguen mensualitats a un terratinent que té una milicia al seu càrrec, i on el món s’ha reorganitzat en repúbliques. Pel que podem veure en el pilot, la sèrie combinarà l’acció real, que es desenvolupa durant aquest temps, amb flashbacks del temps abans o immediatament posterior al fenòmen. I, com no podía ser d’altra manera, ens aniran deixant pistes i ens ensenyaran coses que estan destinades a enganxarnos i endinsarnos en la trama.

Us enganyaría si us digués que no esperava amb ganes aquesta estrena. Quant sents el nom de J.J. Abrams, no pots evitar sentir l’atracció cap a l’última sèrie o película en que hagi estat implicat. I, tot i que aquí el creador és Eric Kripke, i ell només actua de productor, la seva mà es nota en molts aspectes. Si això és bó o dolent, el tempsh o dirà.

Però anem al que de veritat interesa, la crítica. Com amant de la ciència-ficció que sóc, sempre m’agrada veure les coses que es fan noves en aquest gènere i, últimament, m’he hagut d’empassar varis fracasos, que poc a poc han ant minant la meva fé en l’enfortiment d’aquest gènere a la televisió, que ja té prous problemes per aconseguir productes de qualitat i que tinguin un llarg recorregut en el temps.

Pocs són els exemples de sèries llargues i exitoses, si prescindim de la saga d’Star Trek ( encara que a la seva última franquícia, Enterprise, sembla que ja li ha afectat la pérdua d’interés per aquest fenòmen ) Fenòmens com Lost, The X-Files i la seva hereva Fringe , la modernització de Battlestar Galactica o, fins i tot Heroes, molt difícil tenen continuitat amb els productes que últimament han aparegut i que no han passat de la 1ª temporada, com ara FlashForward, The Event, Terranova o Alcatraz.

En quin grup col·locar Revolution? Vist el primer episodi, i tenint en comte que, per a fer una valoració amb més fonament, se li han de donar al menys un parell d’episodis més, no puc deixar de pensar que han volgut fer un producte que abarqui el major nombre d’espectadors posibles, introduint referències a una pila de sèries anteriors, perquè qui més qui menys les pugui reconèixer i els hi crei més interés. I és aquí on hi veig el primer error: enlloc de buscar l’originalitat, que en plantejament la pot tenir, la sensació que jo tenia a cada escena era pensar “Això sembla el complot de FlashForward” o “Mira, un avió que cau com a Lost i Fringe” Es a dir, com si haguesin volgut fer una història nova pero que els hi hagi quedat una idea original (La desaparició de la electricitat) però massa trufada de referències.

Un altre aspecte que no m’ha agradat massa és el ritme de l’acció, massa precipitada. Tenim la nit del aconteixement i de cop i volta fem un salt de 15 anys, i si no és per un profesor que està donant una lliçò d’història, ni sabríem que ha passat. Precisament d’això em queixava per twiter després de veure’l, el salt temporal que et porta a una situació sense cap mena d’informació previa i en quatre frases t’has de fer una composició de lloc. I, com qui no vol la cosa, en cinc minuts un atac, una amenaça, un mort i una noia amb una missió. La qual culmina amb el canvi de parer més absurd d’un personatge, que passa de no voler saber res a convertir-se en el líder, sense que ningú digui res. Atenció a la lluita entre els milicians, uns 20, i en Miles Matheson, amb un parell d’espases, i sota els efectes d’una ampolla de whiskey.

I això últim em porta a parlar dels personatges: com a la sèrie en general, als personatges se’ls hi ha de donar un parell de capítols per a veure com es desenvolupen perquè la primera impresió no és bona. La protagonista, Charlie Matheson, interpretada per Tracy Spiridakos, és una mena de Kadnis Everdeen que no té cap problema en anar a buscar a un  tiet al que no coneix a Chicaco, perquè el seu pare li diu. La dona que l’acompanya, Maggie, parella del seu pare, s’hi apunta per la cara, per aburriment o ves a saber perquè, i té pinta de ser un personatge bastan florero. Tenim un nerd, Aaron, que ara es troba una mica desubicat i que apunta a personatge còmic, però que espero li donin una mica de rellevància. Com no, tenim al prota masculí Miles Matheson, interpretat per Billy Burke, un actor que només té un registre facial i del que ens hem de creure les mil meravelles, però que de moment el millor que sap fer és veure whiskey i lluitar amb espases. Passo per damunt el personatge de germà, Danny Matheson que, de moment no aporta res a l’acció, i el del milicià que ajuda a la nostra protagonísta, que tampoc em sembla gaire destacable.

De la banda contraria de moment només en podem destacar el cap de la milicia, el capità Tom Neville, interpretat per Giancarlo Esposito, de lo milloret en la vesant actoral i que promet molt com a personatge. Un milicià que es deu al seu cap però que, a més té una familia a la que troba a faltar, i el fà una mica més humà. Tot i sense oblidar que serà l’antagonista del nostre intrèpid Miles. Em pregunto com afectarà la seva participació en aquesta sèrie al seu paper de Geni/Sidney the Once Upon A Time.

Menció especial per Elisabeth Mitchell, la Juliet de Lost i Erica a V, actriu que va ser contractada per substituir a la que inicialment feia de mare de Charlie, Rachel Matheson , que aquí té un paper secundari i que, de moment, sembla que només sortiría en flashbacks. Si com espero, reparteixen el temps entre la acció actual i tot el que va passar durant aquells 15 anys, potser tindrem la sort de disfrutar de moltes escenes amb ella que, al cap i a la fí, és un dels alicients d’aquesta sèrie.

En quant a l’ambientació, jo no sé com sería un món en que durant 15 anys no hi ha hagut electricitat i que tots els serveis han deixat de funcionar, però no sé si la vegetació tant colorista, els edificis tant intactes i els cèrvols passejant-se pels carrers de Chicago seríen el normal. Com tampoc s’enten que, amb la quantitat de gent que hi devía viure, hagi resultat que ara hi ha un poblat que és fins i tot més petit que la vila dels Altres a Lost, on tothom hi viu feliç. Bé, tothom que queda viu, es clar. A mi l’ambientació, sobretot en les panoràmiques de la ciutat, se’m van fer molt irreals. Espero que aquests detalls els cuidin millor en pròxims episodis. No m’agradaría una altra sèrie com Terranova, amb els seus dinosaures de pega.

Això sí, l’escena final, que et dona a entendre que no tot és el que sembla, que potser hi ha una tercera facció implicada, que potser l’esperança en retornar a la normalitat no està perduda, actua de clar clifhanger perquè, com a mínim vegis el segon. I qui sap si després vindrà el tercer, i així, fins a tornar-nos la fé en la ciència-ficció a la televisió i amb en J.J.Abrams.

Tot i que no sóc molt fan de valorar numèricament les coses que veig, a petició d’un amic de twitter si ho vaig fer amb aquest pilot i, de moment li dono un 6-6.5.

Quant a Esther Oliva

Barcelonina de cor, aficionada al cinema, la televisió, els llibres i les noves tecnologies. Co-directora del podcast Atmosfera Cero.
Aquesta entrada s'ha publicat en Opinió, Televisió i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s