The Amazing Spiderman

En un any on hem tingut títols tant importants per al cinema de superheroïs com The Avengers, o que estan a punt d’estrenar-se com The Dark Knight Rises, ens arriba una nova versió, o reboot si voleu, de l’home aranya o Spiderman, com és més conegut.

Spiderman és un dels personatges Marvel més coneguts, creat per Stand Lee i Steve Ditko a principis dels anys 60. Les seves aventures han estat traslladades desde el còmic a la petita pantalla, amb sèries animades i alguna d’imatge real ( 1978 ), però potser el record més clar que en tenim són les películes que Sam Raimi va dirigir, amb Tobey  Maguire com a protagonísta durant la dècada dels 2000.

Ara ens arriba una nova versió,  basada en els anys d’institut d’en Peter Parker, dirigida per Marc Webb i protagonitzada per Andrew Garfield, sota el títol The Amazing Spiderman.

Aquí ens trobem un Peter Parker que tot i tenir uns tiets que l’estimen com un fill, no ha deixat de pensar mai en la nit que els seus pares van desaparèixer i perquè, i que troba a faltar ser part d’una familia normal. En contrast amb Maguire, el Peter Parker de Garfield es fa més simpàtic, , demostra tenir més personalitat, sobretot davant les o la noia de torn i té més planta de super heroi, encara que en la vida normal és un èsser atormentat per les circumstàncies que ha viscut. El seu antagonista es Rhys Ifans, en el paper de Dr.Connors que, com el protagonista, experimentarà una transformació amb resultats sorprenents, i per mí, el més interessant del film, potser perquè és un personatge que sempre m’ha agradat molt. La llàstima es que no tinguem més informació de fons del personatge i de la seva relació amb els Parker, però espero que el recuperin en properes entregues perquè trobo que passen massa de puntetes en el seu conflicte interior. En quant a Emma Stone, aquí té el mateix paper que tenía Kirsten Dunst a les anteriors, es a dir, la noia de la película, si bé, el seu personatge resulta simpàtic i , fins i tot, tindrà certa importància en el desenvolupament, no és un personatge pesat i la seva relació amb el protagonista té el seu encant. Dels secundaris, m’ha agradat l’eŀlecció de Martín Sheen i Sally Field com a tiets d’en Peter, dos actors més que sobrats i que aquí estan molt bé, tant en el moments més còmics com els més dramàtics. I també molt correcte en Denis Leary com a cap de la policía.

Sobre el desenvolupament general de la història si que he de dir que tota la primera part, fins que comença a aparèixer l’acció, s’em va fer un pel pesada, com si estés veient una película d’institut amb noi problemàtic i amb pincellades d’alguna cosa més. En canvi, la part en que tenim l’acció resulta molt dinàmica i entretinguda, amb el punt culminant que tota película d’aquest gènere té, molt espectacular.

Pel que fa els aspectes tècnics, efectes visuals i 3D, els primers he de dir que estan molt bé, desde els hologrames, a les teranyines, explosions, núvols de fum, etc.. es nota que hi han diners ficats i estan molt ben aprofitats i en aquest aspecte la película és més que digna. Pel que fa al 3D, no puc fer una valoració adecuada, tenint en comte que una servidora té dificultats en captar-lo, cosa que fa que no pugui gaudir del tot d’aquestes películes,  però si he de fer notar que hi havien moments en que la imatge es tornava borrosa per la velocitat i quedava una mica malament en el conjunt. I en algún moment també marejava una mica.

Amb tot, i a manera de conclusió, The Amazing Spiderman és una bona película d’acció, amb un Spiderman que supera l’interpretat per Tobey Maguire i que, si bé no acaba d’aprofitar algun dels seus personatges, ha aconseguit despertar-me l’interés per veure’n futures entregues, sempre i quan no baixin el seu nivell tant com ho va fer la trilogia de Sam Raimi amb Spiderman 3.

Per cert, no marxeu de la sala fins al final dels títols de crèdit, o us perdreu un extra.

P.D: L’agraïment a Sony Pictures Releasing España per l’oportunitat d’assistir al passi de premsa de The Amazing Spiderman a Barcelona.

Podeu trobar aquesta crítica en la seva versió castellana a la web Fantascine.com

 

Quant a Esther Oliva

Barcelonina de cor, aficionada al cinema, la televisió, els llibres i les noves tecnologies. Co-directora del podcast Atmosfera Cero.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cinema, Opinió i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s