Novembre Suec: Roxette a Barcelona

Dissabte 19 de novembre, Palau Sant Jordi de Barcelona, 21:35h, entrades esgotades, es tanquen els llums, s’il.lumina l’escenari i… Dressed For Success arranca els primers aplaudiments. A continuación enllaçen amb Sleeping In My Car, i d’aquesta forma tant canyera comença el concert de Roxette, banda sueca de finals dels ’80 i ’90s que tornaven a Barcelona després d’una bona pila d’anys, en la primera gira mundial que realitzen després que la seva cantant, Marie Frediksson superés un tumor cerebral l’any 2003.
I precisament aquest fet va planar durant tot el concert evidenciat en la veu de la cantant, que ara és de to més baix i la seva actitud estàtica a l’escenari, segurament deguda a les secueles, però va donar la talla i va estar en tot moment amb el suport dels companys de banda i la seva interpretació de Perfect Day acompanyada de piano va ser emocionant.

El concert va ser sobretot, i com el mateix Per Gessle va explicar, un repàs dels seus grans èxits i una mostra del nou material, concretament She’s Got Nothing On ( But The Radio ) i Only When I Dream, cançons que sobretot coneixíen els més fans i que ens van donar l’oportunitat de fixar-nos en la noia del cor, tot un espectacle en ella mateixa, que es va passar el concert saltant, corrent amunt i avall i tocant la pandereta com una poseída. Amb raó té el seu propi club de fans, que van als seus concerts amb perruques que imiten el seu pentinat.

Si una cosa té Roxette és la capacitat de fer cançons enganxoses i de ritmes pop de fàcil consum, i el concert va ser una succesió d’èxits que vam cantar de pe a pa tots els fans, amb punts especialment àlgids com It Must Have Been Love, How do You Do, Spending My Time, The Look i Listen To Your Heart. S’hi van afegir The Big L, Wish I Could Fly, una favorita meva Things Will Never Be The Same, Oportunity Nox, Crash! Boom! Bang!, una altra favorita Fading Like a Flower ( Every Time You Leave ), Dangerous, Joyride, i l’última Church Of Your Heart.

En definitiva, va ser una nit de repàs dels èxits de la nostra juventut, un no parar de cantar i ballar i la constatació que Roxette encara pot donar guerra.

Com a curiositats del concert Per Gessle llegint unes frases en català apuntades en un petit paper i la presentació de la banda en la que el guitarrista líder, Christoffer Lundquist, es va arrancar a tocar l’himne del Barça i va fer que tot el Sant Jordi ens poséssim a cantar la primera estrofa; i l’aparició de la Marie amb la samarreta del Barça per cantar el següent bloc de cançons.

Una nit per guardar en la memòria i un regal anticipat d’aniversari dels que no s’obliden.

Quant a Esther Oliva

Barcelonina de cor, aficionada al cinema, la televisió, els llibres i les noves tecnologies. Co-directora del podcast Atmosfera Cero.
Aquesta entrada s'ha publicat en Coses meves, Música i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s