Els Fiascos de Sitges: ‘Melancholia’

Fer la crítica de l’últim film del director danés Lars Von Trier és difícil, tant difícil com ho és el seu visionat. Passats els cinc primers minuts en que es barrejen escenes de la pel.lícula amb musica de Wagner, imatges que ens fan un resum de la pel.lícula en sí, assistím a la història en  que narra desde dos punts de vista diferents, el de dues germanes i com afronten l’arribada d’un planeta anomenat ‘Melancholia‘ que està en òrbita de xoc amb La Terra. Ciència-Ficció al serveix d’una història més personal e íntima.

Justine, Michael, John i Claire

A ‘Melancholia’ revivim  la història dels fets anteriors a la fí del món ( i no és un spoiler ja que ens ho mostren al principi del film) a través de la mirada de dues germanes, Justine ( Kirsten Dunst) i Claire ( Charlotte Gainsbourg), cadascuna protagonista d’una part. Justine és la germana depressiva, excèntrica i un tant erràtica, que amb l’acostament del planeta s’anirà aserenant i esdevindrà la figura forta; i Claire és el puntal de la família, la persona amb més seny, que seguirà el camí contràri cap a la feblesa i desesperació. A seu voltant trobarem personatges com el marit de la Claire ( Kiefer Sutherland) i el seu fill ( Cameron Spurr) el marit de la Justine ( Alexander Skarsgård ) ó els pares un tant especials de les dues germanes ( John Hurt i Charlotte Ramplig)
Quin és el problema? Prescindint de la introducció i el final, vaig trobar la pel.lícula excesivament freda, cap dels seus personatges em va crear gens d’empatía, és més, la meva reacció mes aviat va ser d’indiferència per tot el que estava passant i el desenvolupament de la història el vaig trobar fins a cert punt increíble. I tot això ho puc personificar en un sol personatge, el de la Kirsten Dunst: Justine és una noia depresiva sí, però també és una noia excèntrica i caòtica capaç de pendre un bany durant el seu banquet de noces o deixar al seu marit penjat en plé acte  i embolicar-se amb un desconegut; i també és egoísta, perquè fà tot el que li sembla sense pensar en els altres i tot el que han fet per ella. A la segona part del film assistim a la transformació d’una dona, ara sí en plena depressió, cap a una dona segura del futur i la futilitat de tot plegat que només demostra una mica d’afecte per al seu nebot i ‘passant’ bastant de la seva germana i la seva desesperació.  I si es cert que cap al final del film, en una conversa entre les dues germanes, ens donen a entendre que tota la introducció del film es potser un somni de la Justine i per això sap que tot és inútil ( en un moment donat diu una cosa semblant a ‘Jo ho sé tot’ ), a mi el personatge em provoca antipatía i rebuig. Al contrari que la seva germana Claire, un personatge molt més encertat i amb més de sentit.

En un segon plà, els personatges secundàris  complementen la trama principal però sense cap importància rellevant. Com tampoc ajuda el ritme lent i les escenes excesivament llargues, com al principi amb la limusina per exemple. Això sí, a nivell artístic ( fotografia, música, vestuari…) la pel.lícula és excelent, però a mi no em compensa quant no aconsegueixen despertar en mi el més mínim sentiment.

I no voldría deixar de comentar el ‘gran’ video de presentació de la pel.lícula que Lars Von Trier va enviar al Festival de Sitges, un video que no arriba ni als 10 segong on ens apereix aquest director fent de marioneta mentre s’escolta la veu d’una dona. De debò ens podem pendre seriosament una pel.lícula feta per algú així? Jo no.

Quant a Esther Oliva

Barcelonina de cor, aficionada al cinema, la televisió, els llibres i les noves tecnologies. Co-directora del podcast Atmosfera Cero.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cinema, Festival de Cinema de Sitges, Opinió i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s