Critiques en un tweet ( II )

Aquesta és la crònica de la 2ª setmana del Festival de Sitges.

10/10/2011

 Ozamu Tezuka’s Buddha narra la vida del príncep Siddharta desde el seu naixement fins que renuncia a tot per seguir un camí més espiritual

 ‘the Great Departure’ és una excelent primera part de la trilogia que adaptarà el manga sobre la vida de Buddha del mestre Tezuka.

Valoració final: poc més puc afegir al que ja havia dit als tweets. Es nota que és una primera part d’una història més llarga ja que aquí pràcticament ens ofereixen una introducció o punt de partida sobre el que s’anirà dessenvolupant tota la resta. L’animació no és una maravella pero és notable. El personatge de Siddharta és interesant i, per la meva part, no em penso perdre les pròximes dues entregues.

 

 

11/10/2011

 ‘Melancholia‘ es la visió pretenciosa de la fi del mon de Lars Von Trier d’una lentitud exasperant en certs moments.

Valoració final: a aquestes alçades i sense haber fet un revisionat d’aquesta película, la meva opinió es bastant negativa. En resum, és una película apocalíptica que se centra en dues germanes, Justine i Claire, de caràcter ben diferent, i com afronten cada una d’elles l’inevitable destrucció del mon. La película és llarga, pesada, amb aires d’intelectualitat molestos i plena de personatges secundaris totalment prescindibles. La rematada va ser el video presentació que va enviar Lars Von Trier en que apareixia fent de marioneta. Totalment ridícul. I després d’aquest video pretenia que ens prenguesim seriosament la película?

 

 

 ‘Emergo‘ entretinguda pel.licula d’ensuts que veu de varies fonts del gènere com poltergeist o l’exorcista sense arribar a la seva alçada

Valoració final: sense dubte un dels encerts d’aquest festival per la meva part. Aquesta és una película que no tenia en el meu calendari i que al llegir l’argument em va cridar molt. Així que vam comprar les entrades i he de dir que no és la película que més m’ha agradat però si una de les que més. Sota una mescla entre Poltergeist, El Exorcista i Paranormal Activity ens trobem una película entretinguda, que té moments de gran tensió i una adolescent amb molta mala baba. Molt recomanable.

 

 

12/10/2011

 
 Crec que els guiris que tenia davant a la cua d’Extraterrestre no sabien que veurien una comèdia espanyola amb OVNI, passable sense més

Valoració final: tenint en compte que a mi el cinema espanyol no m’agrada, deixant a banda contades ocasions, ‘Extraterrestre’ és una altra d’aquestes películes que utilitzen la ciència ficció com a excusa, aquí per oferir-nos una comedia, que té algun que altre moment divertit pero que en general a mi em va deixar bastant indiferent.

 

 

 ‘A Letter to Momo‘ és un destacable anime fet a mà que barreja una historia familiar amb tocs sobrenaturals.

Valoració final: una película molt agradable, que podría estar perfectament encabida en el món Ghibli i que jo describiría com una mescla entre ‘Mi vecino Totoro’ i ‘El viaje de Chihiro’, amb una protagonista femenina simpàtica i uns deus-dimonis molt divertits. A falta de Miyazaki l’alternativa  a estat més que digne.

 

 

15/10/2011

 Que dir de The Artist? Meravellosa. Gràcies per portar-la

 ‘ The Artist’ fantàstica pel.licula muda i en blanc i negre sobre l’arribada del cinema sonor a Hollywood que recorda a Singing In The Rain

Valoració final: ‘the Artist’ és una película francesa que ja havia estat projectada al passat festival de San Sebastian. A part de l’argument jo no sabia el que em trobaria i el que em vaig trobar va ser en una película rodada en blanc i negre i muda. Un cop passada la sorpresa i t’endinses en la trama ‘The Artist’ et narra les conseqüències de l’arribada del cinema sonor en una estrella del cine mut que no és capaç d’adaptar-se. La película és molt divertida, té moments sorprenents relacionats amb el sonor i també hi corre per allí en John Goodman. És la película que ha rebut l’aplaudiment més llarg i unànim de tot el festival. I ningú va marxar de la sala en tota la película. Una joia.

 

 De ‘The Thing‘ no vaig fer tweet perquè a l’hora que van sortir de la sala ja teniem ganes d’anar a dormir.

Valoració final:  com a película final del festival puc dir que és molt entretinguda i efectista i funciona perfectament com a precuela de la película de John Carpenter del 1982. L’escena final de la del 2011 enllaça perfectament amb el principi de d’aquella, escena que es troba en els títols de crèdit finals. Una altra curiositat de ‘The Thing’ 2011 és la cua impresionant que vam haber de fer degut al retard de 45 minuts, sort que teniem entrades numerades.

Quant a Esther Oliva

Barcelonina de cor, aficionada al cinema, la televisió, els llibres i les noves tecnologies. Co-directora del podcast Atmosfera Cero.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cinema, Festival de Cinema de Sitges i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s