Crítiques en un tweet ( I )

Aquest Octubre s’ha celebrat el 44è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, més conegut com el Festival de Cinema de Sitges.
Si be en un principi aquest festival estava centrat en el cinema de terror sobretot i fantàstic, al llarg dels anys ha anat ampliant gèneres i seccions fins convertir-lo en el Festival de Cinema de Catalunya.

Per aquest any i gairebé estrenant el meu compte de Twitter vaig decidir fer una mini valoració de les pelicules que anava a veure amb aquest format de 140 caràcters just al sortir de la sala, amb la meva impressió inmediata, que amb el temps i havent deixat reposar les películes, ha pogut variar molt, poc o res.

Aquí us les deixo. I també les meves valoracions finals.

6/10/2011

 @sitgesfestival ‘Eva’ de Kike Maillo satisfactòria cinta de sci-fi amb un epíleg estalviable.

Valoració final: ‘Eva’ és l’exemple que es pot fer bon cinema de gènere, amb molt bons efectes especials, on destaquen per sobre dels altres Daniel Brühl i    la nena Claudia Vega, i en un segon terme, un sorprenent LLuís Homar. La història és sencilla però agradable de veure. La suposada sorpresa arriba un  moment que la pots intuir més o menys però aixó no li treu el seu valor. Jo la recomano sens dubte.

 

 

 

contagion‘ és un film d’epidemies molt interessant i amb un gran repartiment

Valoració final: el que més destaco de ‘Contagion‘ és com ens expliquen mig en forma de película mig en forma de documental el procés que recorre un virus desde que comença a propagar-se desde el pacient cero fins que es troba la cura. Té un repartiment coral de grans actors com Kate Winslet, Matt Damon, Jude Law, Gwyneth Paltrow, Laurence Fishburne i Marion Cotillard que no destaquen ningú per sobre de l’altre i fan destacar aquesta película una mica més. La direcció d’Steven Soderbergh també està a l’alçada. Molt recomanable.

 

 

7/10/2011

 ‘Intruders terrors infantils i no tant infantils, una mica llarga, amb els obligatoris girs de guió i l’excelent Clive Owen @sitgesfestival

Valoració final: és una película que explica dues històries paral.leles que al final s’acabaràn trobant però que abans et portarà  per un camí que pren diverses voltes de guió perquè no t’esperis el final, que resulta ser més sencill i previsible del que potser volia el director. A pesar de tot a mi em va entretenir i no em penedeixo d’haver-hi anat. I sempre és agradable veure a Clive Owen. Per cert, el paper de Daniel Brühl és gairebé anecdótic, però no tant com el d’Hector Alterio que només surt en una escena pero que demostra com es pot menjar els seus companys en l’àmbit de l’interpretació.

 

 


 ‘The Divide‘ un gran exemple de com l’ésser humà es pot convertir en un animal en condicions extremes

Valoració final: a pesar de la degradació tant física com moral que experimenten els personatges, la película es fà llarga, els personatges poc creíbles i sense sentit, la seva transformació apareix del no res i et deixa amb una sensació gairebé d’indiferència.

 

 

 

 

 ‘The Caller’ psicopates i paradoxes temporals en un film més que correcte i molt ‘cabron’ fer-lo en paraules del seu productor porto-riqueny

 Valoració final: treient el monóleg del club de la comedia que ens van oferir el director i el productor i passant per alt detalls com que la suposada ambientació portoriquenya només es veia reflexada en l’actor que feia d’encarregat del bloc de pisos on viu la protagonista, i prescindint de l’insuls Stephen Moyer ( el vampir Bill de ‘True Blood’), la película està molt bé. Et té en tensió tota l’estona fins el climax final i , si bé és cert que arriba un punt que es fà un embolic amb les paradoxes temporals i com tot el que està passant afecta a la noia, si t’agraden les pelis d’ensurts ‘The Caller‘ és una bona opció.

 

 

8/10/2011

 ‘Sint‘ lamentable película sobre Sant Nicolau que mereix caure en l’oblit

 El millor del Festival de Sitges  d’avui l’exercici de trilingüisme de Marc Carreté en la presentació del seu curt ‘Mal Cuerpo’

 Valoració final: doble ració amb el curt ‘Mal Cuerpo’ no especialment destacable i amb la película ‘Saint’ que venia amb l’aureola de voler seguir l’estela de la guanyadora de l’any passat Rare Exports: A Christmas Tale, que explica una suposada llegenda negra sobre un Sant Nicolau sanguinari que desperta cada 32 anys. La película és dolenta, els actors dolents, els efectes de pacotilla i el guió absurd. Per oblidar sense remordiments. El més destacat va ser Marc Carreté quant, al presentar el seu curt, va utilitzar la formula dels tres idiomes en que donen els avisos a l’Auditori.

 

9/10/2011

 Sorcerer and the White Snake te al seu favor espectaculars efectes especials i Jet Li i en contra una historia fluixa i a estones absurda.

 Valoració final: el començament de la película és espectacular, els efectes especials i el ritme frenètic et fan pensar que la película serà un no parar d’escenes d’acció espectaculars i ben coreografiades. Malhauradament, quant entrem en la veritable història es perd tot l’interés. Al final acabva sent una història d’amor imposible esquitxada d’escenes d’acció i amb personatges tant absurds com prescindibles com son els animals parlants, l’ajudant del monjo o les dones-serp. LLàstima que una d’elles sigui la protagonista. Sort que al menys podem gaudir del gran Jet Li.

 

 

 ‘another earth’ és un film sobre la culpa i la redenció amb rerefons sci-fi de ritme lent i avorrida.

Valoració final: aquesta és una de les varies películes d’aquest any que utilitzen la ciència ficció com una excusa per explicar-nos la història. Aquí la història es centra en una noia, Rhoda, que en la nit en que es atmesa al famós  MIT ( Massachusetts Institute of Technology ) té un accident de cotxe en que xoca amb un altre, en el qui anava una familia, en el que moren la mare i el fill, i el marit queda en coma. A partir d’aquí la película ens explica una història de perdó i redenció amb un final que a mi em va deixar mes aviat freda. Les interpretacions són bones, sobretot ella pero em va semblar una mica massa lenta i avorrida.

Quant a Esther Oliva

Barcelonina de cor, aficionada al cinema, la televisió, els llibres i les noves tecnologies. Co-directora del podcast Atmosfera Cero.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cinema, Festival de Cinema de Sitges i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s