Podcast Atmosfera Cero

1354902380g

Per aquest nou episodi us portem el segon “versus” de la temporada: aquest cop li ha tocat a Desafío Total, el clàssic de culte del 1990 de Paul Verhoeven mesurar-se amb el seu remake de 2012, el Total Recall de Len Wiseman. Totes dues películes pretenden adaptar a un altre clàssic de la ciència-ficció, però del món de la literatura. Per descomptat  ens referim al mestre Philip K. Dick i el  seu conegut relat “We Can Remember It for You Wholesale“. Tot això, com sempre, acompanyat per les nostres valoracions dels nostres últims visionats, que en aquesta ocasió es limiten al món de les sèries de televisió.
Esperem que us agradi.

Els continguts d’aquest episodi son:

- La crítica: American Horror Story (Tv, 2ª temporada), ONCE UPON A TIME (Tv, 2ª temporada), The Walking Dead (Tv, 3ª temporada)
- Promo:  El Noveno Podcast
- Tema de la quinzena: Desafío total (1990) vs Total Recall (2012)
- Promo: Ohhhtv
- Comentaris dels oients

Recordeu que per posar-vos en contacte amb nosaltres teniu varies víes:

El Correu: podcastatmosferacero@gmail.com
Twitter: @atmosfera_cer0
Facebook: facebook.com/atmosferaceropodcast

Atmosfera Cero Podcast 1×24 Desafio Total (1990) versus Total Recall (2012)

Podcast Atmosfera cero

Després de l’empatx de Sitges i la ressaca festivalera, tornem amb un nou episodi més “normal”. En aquesta ocasió, ens venia de gust parlar-vos d’un cineasta, que encara que jove i de curta carrera (De moment) s’ha convertit en un referent dins el gènere de terror de caràcter més independent, i en un director de culte per als fans d’aquest gènere. Probablement molts de vosaltres no sapigueu qui és Lucky McKee pero, i si us diem que és el director d’aquella joia anomenada May?… Tampoc? Bé doncs, no us preocupeu que ja estem aquí nosaltres per explicar-vos tot sobre aquest geni.

Esperem que us agradi.

Els continguts d’aquest episodi són:

Les crítiques: Arrow (sèrie), Blood C (sèrie anime), Serie B (2011), 100 mañanas (2009)
Promo:Dame la voz
El tema de la quinzena: repàs a la biografía i filmografía de Lucky Mckee; All Cheerleaders Die (vídeo 2001), May (2002), The Woods (2006), Red (2008), Blue Like you (curtmetratge, 2008), The Woman (2011)
Promo:Del sofá a la cocina
Comentaris dels oients

Recordeu que per posar-vos en contacte amb nosaltres teniu varies víes:

El Correu: podcastatmosferacero@gmail.com
Twitter: @atmosfera_cer0
Facebook: facebook.com/atmosferaceropodcast

Atmosfera Cero Podcast 1×23 Especial Lucky McKee

The Mob Doctor: Curant A La Màfia

I seguim anal·litzant el episodis pilot de les noves sèries estadounidenses d’aquesta temporada 2012-2013. Avui li toca el torn a The Mob Doctor. La sèrie està creada per Josh Berman i Rob Wright per a la cadena FOX i està protagonitzada per Jordana SpiroWilliam ForsytheZach GilfordFloriana Lima, Željko Ivanek y Jaime Lee Kirchner. A més, en aquest episodi  també contem amb la presència de Michael Rappaport.

 

Abans de res he de dir que en la vessant de l’actuació, The Mob Doctor no m’hadecepcionat, crec que tots estan bé, però m’agradaría destacar a tres en especial que son William Forsythe, que interpreta a Constantine Alexander, un mafiós reformat i amigo/protector de la Grace; l’ omnipresent i sempre secundari Željko Ivanek, en el paper del doctor Stafford White, el cap de la Grace i Michael Rappaport, en el paper de Moretti, el mafiós per al que traballa la Grace.


Però veiem de que trata The Mob DoctorLa Doctora de la Mafia, com podríem traduir el títol original, es centra en la vida de Grace Devlin, una resident de cirurjía d’un hospital de Chicago, que viu una doble vida, una com cirurjana  l’altra como protectora de la seva familia, al trobar-se amb que, per tal de pagar un deute del seu germà, es veu obligada a traballar para la mafia, que li poden demanar fins i tot assassinar. i mentrestant a de mantenir en secret aquesta segona vida davant de la seva família i els seus companys de feina. 

Amb aquesta premisa, a primer cop d’ull ens podríem esperar una sèrie fosca, violenta, amb un gran protagonisme de la mafia i que profunditzi en el que li suposa a la protagonista portar aquesta doble vida, una a cada banda de la llei.

 

I, en canvi, ens trobem davant una sèrie “tova”, que tracta casi com una anècdota aquesta implicació mafiosa i, que si s’hagués aprofitat bé, tenia una escena de gran potencial en tensió i suspens en un quiròfan, però que es resol molt de passada, precipitadament.

Per una altra banda, Grace no para d’anar d’un lloc a un altre, i mai es queda molt perquè estan continuament trucant-la al mòbil. Per cert, jo diría que mirar qui et truca davant d’un oficial del FBI, tenint en conte que no t’has preocupat d’ocultar el nom del capo de la mafia, és una mica perillós.

 

Una altra de les coses que no m’han concençut és la facilitat que Grace té per aconseguir que els altres facin coses per ella que boregen amb l’il·legalitat, o aquesta espècie d’actitut de superioritat cap als altres doctors, tenint en conte que encara és una resident. I tot ho fà per a benefici propi.

 

Una de les coses que hauríen de fer els guionistes, y suposo que ho faran, és explotar més les relacions dins la familia, amb la seva mare i el seu germà, que apareixen molt poc en aquest primer episodi, i crec que un bon camí a seguir sería el d’explotar el conflicte moral i la pressió que ha de tenir Grace com a consecuència de portar aquesta doble vida, i les circumstàncies que l’han portat a fer-se càrrec del deute del seu germà. Pero, per fer-ho, es tenen que desempallegar d’aquest aire un tant Anatomia de Grey que es viu a l’hospital.

I no m’extranyaría que els guionistes introduisin  un triangle amorós amb Grace, el noi bó i el noi dolent com a eixos, i el potenciaran. Esperem que no ho facin molt ensucrat.

 

Per al que respecta a l’última escena i l’elecció que li dona el personatge de William Forsyth, Constantine, a Grace, potser és una mica gratuita. Si ja sabem de que anirà la sèrie, a que treu cap posar-li una via d’escapada en el primer episodi, si l’autèntica gràcia està en l’intercanvi de papers que es produeix, quan el que semblava el teu amic es converteix en el propietari del teu deute. Aquest sí que és un bon gir. Potser ara Grace ja no veurà amb tanta tranquilitat la seva situació, tenint en comte que hi poden haver individuus que no no estiguin gaire contents amb la nova situació, i ella es converteixi en un objectiu en una posible guerra de bandes futura.

 

Com un amic tuiter em comentava parlant d’aquest pilot, el que han volgut fer es presentar als personatges. I és cert que, per regla general, un episodi pilot senta les bases del que serà la trama al presentar-te els personatges i el conflicte inicial, pero en el cas de The Mob Doctor he de dir que el que m’han posat sobre la taula no m’ha convençut. Poca mafia per fer honor al títol i un personatge principal una mica increible de moment, amb aquesta aparent mancade conflicte interior.

 

The Mob Doctor s’ha estrenat el 17 de setembre i s’emitirà en dilluns.

Last Resort: Submarins, Capitans i Illes.

Si fa uns dies us parlava del que podria ser la aposta forta de la NBC per aquesta nova temporada televisiva, Revolution, avui us porto un altre pilot. En aquest cas es tracta de Last Resort, un drama  militar, que és una de les apostes més fortes de la ABC. La sèrie ha estat creada per Shawn Ryan, responsable d’una de les sèries més aclamades dels últims anys, The Shield, i està produida per Sony Pictures Television.

Continua llegint

Ha Arribat La Revolució ( ? )


A pocs díes de l’inici de la nova temporada serièfila als Estats Units, la cadena NBC ens ha brindat l’oportunitat de veure el capítol pilot de la que està cridada a ser una de les grans sèries d’aquesta temporada 2012-2013 : Revolution.

Que és Revolution? Doncs, per bé o per mal és la nova creació de EricKripke, ànima de la sèrie Supernatural, i produida per una de les ments pensants més influents del panorama televisiu actual, J.J. Abrams. Productor, guinista, director, creador i, fins i tot, compositor, de les seves mans del qual han sortit productes tant reconeguts com Lost, Àl·lies, Fringe, i films com Cloverfield, Super 8 o Star Trek 2009. Però que també ha tingut els seus fracasos, com Undercovers o Alcatraz (injustament cancel·lada per al meu gust) I crec que és en aquest grup on acabarem situant la seva nova sèrie.

La sèrie ens presenta un món post-apocalíptic en el que, per culpa un accident misteriós ocorregut 15 anys enrera, han deixat de funcionar tota mena d’aparells tecnològics, o el que és el mateix, ha desaparegut l’electricitat, i la humanitat ha revertit a un estat agrari feudal, on es paguen mensualitats a un terratinent que té una milicia al seu càrrec, i on el món s’ha reorganitzat en repúbliques. Pel que podem veure en el pilot, la sèrie combinarà l’acció real, que es desenvolupa durant aquest temps, amb flashbacks del temps abans o immediatament posterior al fenòmen. I, com no podía ser d’altra manera, ens aniran deixant pistes i ens ensenyaran coses que estan destinades a enganxarnos i endinsarnos en la trama.

Us enganyaría si us digués que no esperava amb ganes aquesta estrena. Quant sents el nom de J.J. Abrams, no pots evitar sentir l’atracció cap a l’última sèrie o película en que hagi estat implicat. I, tot i que aquí el creador és Eric Kripke, i ell només actua de productor, la seva mà es nota en molts aspectes. Si això és bó o dolent, el tempsh o dirà.

Però anem al que de veritat interesa, la crítica. Com amant de la ciència-ficció que sóc, sempre m’agrada veure les coses que es fan noves en aquest gènere i, últimament, m’he hagut d’empassar varis fracasos, que poc a poc han ant minant la meva fé en l’enfortiment d’aquest gènere a la televisió, que ja té prous problemes per aconseguir productes de qualitat i que tinguin un llarg recorregut en el temps.

Pocs són els exemples de sèries llargues i exitoses, si prescindim de la saga d’Star Trek ( encara que a la seva última franquícia, Enterprise, sembla que ja li ha afectat la pérdua d’interés per aquest fenòmen ) Fenòmens com Lost, The X-Files i la seva hereva Fringe , la modernització de Battlestar Galactica o, fins i tot Heroes, molt difícil tenen continuitat amb els productes que últimament han aparegut i que no han passat de la 1ª temporada, com ara FlashForward, The Event, Terranova o Alcatraz.

En quin grup col·locar Revolution? Vist el primer episodi, i tenint en comte que, per a fer una valoració amb més fonament, se li han de donar al menys un parell d’episodis més, no puc deixar de pensar que han volgut fer un producte que abarqui el major nombre d’espectadors posibles, introduint referències a una pila de sèries anteriors, perquè qui més qui menys les pugui reconèixer i els hi crei més interés. I és aquí on hi veig el primer error: enlloc de buscar l’originalitat, que en plantejament la pot tenir, la sensació que jo tenia a cada escena era pensar “Això sembla el complot de FlashForward” o “Mira, un avió que cau com a Lost i Fringe” Es a dir, com si haguesin volgut fer una història nova pero que els hi hagi quedat una idea original (La desaparició de la electricitat) però massa trufada de referències.

Un altre aspecte que no m’ha agradat massa és el ritme de l’acció, massa precipitada. Tenim la nit del aconteixement i de cop i volta fem un salt de 15 anys, i si no és per un profesor que està donant una lliçò d’història, ni sabríem que ha passat. Precisament d’això em queixava per twiter després de veure’l, el salt temporal que et porta a una situació sense cap mena d’informació previa i en quatre frases t’has de fer una composició de lloc. I, com qui no vol la cosa, en cinc minuts un atac, una amenaça, un mort i una noia amb una missió. La qual culmina amb el canvi de parer més absurd d’un personatge, que passa de no voler saber res a convertir-se en el líder, sense que ningú digui res. Atenció a la lluita entre els milicians, uns 20, i en Miles Matheson, amb un parell d’espases, i sota els efectes d’una ampolla de whiskey.

I això últim em porta a parlar dels personatges: com a la sèrie en general, als personatges se’ls hi ha de donar un parell de capítols per a veure com es desenvolupen perquè la primera impresió no és bona. La protagonista, Charlie Matheson, interpretada per Tracy Spiridakos, és una mena de Kadnis Everdeen que no té cap problema en anar a buscar a un  tiet al que no coneix a Chicaco, perquè el seu pare li diu. La dona que l’acompanya, Maggie, parella del seu pare, s’hi apunta per la cara, per aburriment o ves a saber perquè, i té pinta de ser un personatge bastan florero. Tenim un nerd, Aaron, que ara es troba una mica desubicat i que apunta a personatge còmic, però que espero li donin una mica de rellevància. Com no, tenim al prota masculí Miles Matheson, interpretat per Billy Burke, un actor que només té un registre facial i del que ens hem de creure les mil meravelles, però que de moment el millor que sap fer és veure whiskey i lluitar amb espases. Passo per damunt el personatge de germà, Danny Matheson que, de moment no aporta res a l’acció, i el del milicià que ajuda a la nostra protagonísta, que tampoc em sembla gaire destacable.

De la banda contraria de moment només en podem destacar el cap de la milicia, el capità Tom Neville, interpretat per Giancarlo Esposito, de lo milloret en la vesant actoral i que promet molt com a personatge. Un milicià que es deu al seu cap però que, a més té una familia a la que troba a faltar, i el fà una mica més humà. Tot i sense oblidar que serà l’antagonista del nostre intrèpid Miles. Em pregunto com afectarà la seva participació en aquesta sèrie al seu paper de Geni/Sidney the Once Upon A Time.

Menció especial per Elisabeth Mitchell, la Juliet de Lost i Erica a V, actriu que va ser contractada per substituir a la que inicialment feia de mare de Charlie, Rachel Matheson , que aquí té un paper secundari i que, de moment, sembla que només sortiría en flashbacks. Si com espero, reparteixen el temps entre la acció actual i tot el que va passar durant aquells 15 anys, potser tindrem la sort de disfrutar de moltes escenes amb ella que, al cap i a la fí, és un dels alicients d’aquesta sèrie.

En quant a l’ambientació, jo no sé com sería un món en que durant 15 anys no hi ha hagut electricitat i que tots els serveis han deixat de funcionar, però no sé si la vegetació tant colorista, els edificis tant intactes i els cèrvols passejant-se pels carrers de Chicago seríen el normal. Com tampoc s’enten que, amb la quantitat de gent que hi devía viure, hagi resultat que ara hi ha un poblat que és fins i tot més petit que la vila dels Altres a Lost, on tothom hi viu feliç. Bé, tothom que queda viu, es clar. A mi l’ambientació, sobretot en les panoràmiques de la ciutat, se’m van fer molt irreals. Espero que aquests detalls els cuidin millor en pròxims episodis. No m’agradaría una altra sèrie com Terranova, amb els seus dinosaures de pega.

Això sí, l’escena final, que et dona a entendre que no tot és el que sembla, que potser hi ha una tercera facció implicada, que potser l’esperança en retornar a la normalitat no està perduda, actua de clar clifhanger perquè, com a mínim vegis el segon. I qui sap si després vindrà el tercer, i així, fins a tornar-nos la fé en la ciència-ficció a la televisió i amb en J.J.Abrams.

Tot i que no sóc molt fan de valorar numèricament les coses que veig, a petició d’un amic de twitter si ho vaig fer amb aquest pilot i, de moment li dono un 6-6.5.

PODCAST ATMOSFERA CERO

 

ATMOSFERA CERO PODCAST   episòdi 1×12

Ufff , un altre cop que no arribem a les dates (com casi sempre), però aquí estem després d’una gravació molt accidentada, i es que ens ha paaasat de tot:  fenòmens atmosfèrics violents, sorolls extranys, col·laboradors que desapareixien, audios ineditables… s’haurà extés la llegenda negra de les películes de les que parlem fins al nostre podcast? Serà cosa d’un poltergeist o serà una pesada broma d’un esperit burleta ? Sigui com sigui per fí teniu aquí una nova entrega d’Atmòsfera Cero dedicada especialment a aquelles pelicules que en van treure la són i ens van provocar els més terrorífics malsons. I com ens sentíem generoses, ho hem acompanyat amb una bona pila de continguts: notícies, els darrers visionats, les Cròniques de Sang, Bogeria i M0rt i, a més una interesant entrevista amb Eugenio Puerto, director de programació del FANT 2012. Tants continguts hem preparat que , al final, hem tingut que dividir aquest episodi en dues entregues, esperem que no us molesti i que sigui del vostre interés.

 Els continguts 

Volum 1  ( aquí )

- Les Notícies: us parlem de En Llamas (secuela de Los Juegos del Hambre), del nou proyecte en stop-motion de Tim Burton, de la seqüela de Sin City i de l’adaptación de la novela de Heinlein La desagradable profesió de Jonathan Hoag a càrrec d’Àlex Proyas.

- Les últimes películes i sèries: La Invención de Hugo, John Carter, The Walking Dead (T2), Misfits (T1 y 2), Touch (T1)

- Entrevista amb Eugenio Puerto, director de programació del FANT 2012

Volum 2 ( aquí )

- Crónicas de Sangre Locura y Muerte: d’acord amb el tema de l’episodi, Mirella ens porta una selecció de lectures per a no dormir:
El còmic: Agujero Negro de Charles Burns
La novela: Los que vigilan desde el tiempo d’ H.P. Lovecraft i August Derleth

- Especial: Películes per a no dormir: The Eye, L’ Exorcista, The Channeling, La Maldició, El resplandor, La Profecía, L’Hora final, Hellraiser.

- Acabem amb la secció dels oients. Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris que ens ajuden a enriquir el programa.

Com sempre us recordem les vies per comunicar-vos amb nosaltres:

- podcastatmosferacero@gmail.com

- a Facebook

- el nostre  comte de twitter @atmosfera_cer0